7.5.17

PIRATES DE LA MEDITERRÀNIA (I)

Batalla contra els pirates

El segrest de Juli Cèsar, l'any 75 aC, quan anava de viatge per estudiar oratòria i eloqüència a l'acadèmia de Moló de Rodes, prop de l'illa de Farmacusa, és un exemple de l'extensió de l'activitat pirata quan Roma tenia un imperi que comprenia bona part del món conegut.
Des del moment que aparegueren les riqueses per lluites, guerres o començ i uns les atresoraven, va haver-hi altres persones que les volgueren per ells i decidiren apropiar-se-les. Així sorgiren els atracadors. Quan els comerciants traslladaren les mercaderies d'una ciutat a una altra per camins, sorgiren els bandolers i saltejadors.
Quan els mercaders descobriren que una manera fàcil de transport era mitjançant vaixells que navegaven pel mar, sorgiren els pirates. Els pirates són els bandolers o atracadors del mar.
Des d'un temps que es perd en la memòria i que no es pot concretar el mar Mediterrani era el més transitat de món i sobretot quan els grecs amb Alexandre el Magne va conquerir-lo; quan els fenicis i els cartaginesos el recorrien d'oest a est i de nord a sud; o quan els romans construïren el seu imperi tot el Mediterrani era seu.
Com que transportaven constantment riqueses, objectes i mercaderies de gran valor, la pirateria va proliferar per tot arreu. Però un cau de pirates va destacar sobre els altres: eren els cilicis, perquè habitaven la costa d'aquesta regió de l'est del Mediterrani, avui Turquia, just damunt de l'Illa de Xipre. Però no es conformaven en atracar vaixells per aquell entorn sinó que anaven per tota la Mediterrània on tenien les seves sucursals.



Des de la seva base a la ciutat d'Olympos, els pirates cilicis s'estengueren per totes les illes del mar Mediterrani i probablement arribaren a les illes Balears.
El seu principal cap fou Zenicetus que fou derrotat pel senador Publi Servili Vatia i es va cremar amb els seus adeptes, abans de rendir-se al romà. La flota cilícia fou destruïda.
Però la pirateria va continuar per molts d'anys.