3.1.17

DOS RATOLINS

Una vegada un ratolí de camp va visitar el seu amic de la ciutat, el qual el va convidar cortesament a un bon àpat sobre una catifa oriental en el gran saló de la casa.
Figurau-vos com s'ho devien passar els dos amics.
A la menjada no hi mancava res però va tenir un mal final.
Sentiren renou a l'entrada de la casa i el ratolí ciutadà va fugir per amagar-se i el ratolí de camp el va seguir al mateix forat.
Acabà el renou.
El perill havia passat i els dos amics sortiren del forat i tornaren a la catifa plena de menjar:
- Acabem la menjada! – va dir el ratolí de ciutat.
- Ni t'ho pensis! – respongué el ratolí de camp – Bon profit et facin els teus fastuosos àpats! Però no et tenc enveja! En el camp m'aliment amb més  tranquil·litat i comoditat i sense que ningú m'inquieti! Adéu, amic! Perquè els plaers amb patiment no em fan profit!