28.10.16

LA VEU DELS NOSTRES POETES (II)



 
Miquel dels Sants Oliver
 
El foner

Esgarriat i ombrívol, enèrgic i indomable,

d’aquells que no se vinclen al jou de l’estranger,

quan l’illa té retuda Cartago formidable,

rondeja, en les nits clares, un desditxat foner.



¿Què ha vist damunt el domen, antic i venerable,

Que el pas detura i s’inflen els músculs com d’acer?

És de Baal un ídol, lluent i espaventable,

que ha duit de llunyes terres el poble mercader.



Pel cos del baleàric freda suor degota;

Del fons del pit li puja com un frenètic clam;

Descorda sa bassetja, per prendre un roc s’acosta,



Brunzint se’n va la pedra més ràpida que el llamp,

i amb vigorós estrèpit se sent que, lluny, rebota,

de l’ídol sanguinari ferint el front d’aram.