EL JOC DE FEBUS I BÒREES

Febus (Déu del Sol) i Bòrees (Déu del Vent del Nord) van veure un viatger que s'havia armat bé contra el mal temps. Era a l'entrada de la tardor, quan són més necessàries les precaucions; tan aviat plou com fa sol i la brillant cinta d'Iris avisa els perspicaços que en aquesta estació no està de més la capa. El nostre home, doncs, esperava les pluges, i es va proveir d'un capot fort i gruixut.
"Ha cregut aquest, va dir Bòrees, que ho ha previst tot: però no ha pensat que si començ a bufar se n'anirà al diable la seva supèrbia capa. Serà una cosa divertida veure les seves dificultats. Voleu que ho comprovem?".Posem messions sense gastar tanta saliva! - contestà Febus -, a veure qui dels dos arrenca més aviat aquest abric de les espatlles del satisfet genet. Comenceu vós: us permet fer que enfosqueu els meus raigs de Sol.
No va haver d'insistir més, perquè Bòrees, en l'acte, s'inflà com un globus, i fent un estrèpit de mil diables, va xiular, va bramar, va bufar i va produir tal huracà que per tot arreu succeïren enderrocaments de cases i barques que se n'anaren a norris: tot només per una capa!
El genet va posar tot el seu afany a evitar que el vent fes presa en ell. I això el va salvar. Bòrees va perdre el temps: com més s'esforçava, millor es defensava el combatent cavaller, aguantant amb el capot. Quan el bufador va donar per perduda la partida, Febus va dissipar els núvols, va acariciar i va fer entrar en calor al caminant, que a la poca estona, suant de calor, es despullà del ja molest abric.