16.10.16

EL POBLAT DE CAPOCORB VELL



El poblat prehistòric de Capocorb Vell pertany a la cultura dels talaiots, és un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, està situat a l'antiga possessió de Capocorb Vell, al municipi de Llucmajor. L'antiguitat és d'uns mil anys abans de Crist i fou ocupat fins ben entrada la colonització romana. Es tracta d’un poblat talaiòtic de l’edat del ferro, és a dir aproximadament el 900 aC. El poblat conté tres torres d’aguait o de defensa als voltants, un centre cerimonial al bell mig i una doble filera d’habitatges al costat d’aquest, i un altre habitatge separat al sud-est. Ara bé, segons algunes troballes de ceràmiques més modernes, es pot afirmar que fou habitat fins entrada l’edat mitjana, entre els segles V i XV. Aquest fet va produir de manera decisiva la ‘’personalització’’ del poblat, és a dir, totes les reformes en les estructures el fan únic, no només per la seva grandària. Actualment hi resten cinc talaiots, dos de quadrats i tres de rodons (dos d'ells separats de la resta del conjunt), i 28 habitacles en el nucli principal totalment alineades i una sèrie de talaiots i altres tipus d'edificacions a la seva perifèria. S'estenia molt més cap a gregal però amb la construcció de les cases de la possessió, les barraques de roter i bestiar, les parets seques i la carretera que hi passa just devora, es destruí una gran part com per exemple el santuari amb les obres de la carretera. Els dos talaiots quadrats estan units per una murada a la qual hi ha adossades les habitacions. Tenen forma quadrangular, algunes amb una espècie d'avantcambra que pot ser un petit corral pel bestiar menut. Les habitacions tenien una coberta formada per troncs, a manera de bigues, les quals aguantaven un sistema de branques, fang i lloses, tot sostingut per columnes.
En el conjunt destaca el talaiot quadrat del ponent. La seva cambra superior té una pilastra formada per tambors de pedra superposats, amb una alçada total d'uns 2 metres. La seva funció era sostenir la coberta de la cambra, formada per lloses de pedra col·locades en disposició radial i que encara eren visibles a principis del segle XX. Les mides d'aquest talaiot són de 10 m de costat i 6 m d'alçària conservada. Ran de terra de la cambra hi ha un forat, entrada d'una galeria subterrània, d'uns 80 cm d'amplària i una alçada entre els 70 i els 150 cm, i que descendeix suaument en espiral fins a una petita cambra, coberta en part per troncs d'ullastre, cas únic a Mallorca, i que probablement s'emprava com a lloc de culte.
El segon talaiot quadrat, situat a tramuntana, té 8,5 m de costat i una alçària de 4,8 m. Inicialment estava format per dues plantes, amb una cambra inferior en forma de U, deguda a la construcció d'un mur central que permetia el suport de les lloses que separaven les dues cambres. Els talaiots circulars, que resten sense excavar, tenen uns diàmetres d'uns 10-12 m.
Aquest poblat fou excavat parcialment per l'Institut d'Estudis Catalans (1918-20) sota la direcció de Josep Colominas i Roca (el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria) en col·laboració amb Josep Malbertí Marroig. L’equip de treball trobà algunes restes com pedres de molins, a més de fer esquemes sobre les estructures dels talaiots (Bartomeu Font i Obrador:2000, pàgs 7 i 10, il·lustracions). L’estudi de Colominas no acabà a Capocorb Vell, també excavà altres finques de Llucmajor, com Son Cresta i Son Taxaquet. Colomines excavà 2900 m2 dels 7000 m2 del nucli més important. Els materials són al Museu d'Arqueologia de Barcelona. D'altres investigadors hi realitzaren treballs essent el darrer Bartomeu Font Obrador que el 1969 estudià un habitacle complex. La troballa més important és una banya de bronze rematada per un capet de toro de 21 cm de llargada, avui desapareguda. Donada la seva importància històrica i arqueològica, el conjunt fou declarat Monument Històrico-Artístic Nacional el 1931.
[Informació treta de Viquipèdia]