13.11.16

LA PALMA DE SON ESPASES

Els descobriments realitzats aquests últims anys pels arqueòlegs Francisca Torres, Josep Merino i Marilena Estarellas en les sementers de Son Espases marquen un abans i un després en la historiografia mallorquina.





Durant més d'un segle, els erudits, historiadors i arqueòlegs comptaven amb la possibilitat de trobar restes d'un poblat talaiòtic dins de la Palma antiga, amb el que s'hagués demostrat un origen prehistòric de la ciutat. No ha estat així.

Al respecte, en els anys cinquanta i seixanta del segle passat es van realitzar un seguit d'actuacions arqueològiques importants, per exemple a l'Estudi General Lul·lià o al palau de l'Almudaina. En aquestes excavacions es van cercar restes pre-romans, sense que s'aconseguís trobar res.

Avui sabem, gràcies a les conclusions dels directors arqueòlegs de Son Espases, que fins a la romanització de Mallorca, el solar de la ciutat de Palma no va ser sinó un espai natural no urbanitzat. D'altra banda, també s'ha pogut demostrar que els primers romans que van envair l'illa (123 aC)  es van establir prop d'un poblat talaiòtic comprès entre les actuals finques de Son Cabrer i Son Espases, per, unes dècades després, cap a l'any 60 de C., traslladar-se a la vora de la mar, amb la finalitat de fundar l'actual Palma.

Els fets són, tal com apunta Domínguez Monedero, que durant l'últim terç del segle II a.C. es va intensificar el control dels romans sobre la Mediterrània. En aquest sentit, les Illes Balears, i en concret Mallorca, s'escapava al control romà. Per aquell temps l'Illa estava habitada per una societat presidida per la cultura talaiòtica. Entre aquests habitants es trobaven els famosos foners, de sobres coneguts en les guerres Púniques. 



Pensaven els romans que aquests primitius mallorquins navegaven en embarcacions molt senzilles i que a  bord anaven experts foners amb la intenció d'assaltar les naus de comerç que es dirigien de Roma a Hispània o a Ebusus. Van ser precisament aquest tipus d'activitats les que van servir d'excusa als romans per envair Mallorca.

El 123 a. C. el Senat romà va comissionar a Quint Cecili Metel perquè conquerís les Balears. El procònsol romà es va dirigir de seguida amb una flota a Mallorca. Res més albirar les naus romanes en el llunyà horitzó, els talaiòtics es van embarcar amb els seus fones, per guerrejar on millor ho feien: al mar. Una pluja de pedres va caure sobre els romans. Però tal com va narrar Estrabó, Metel "mentre s'apropava a les illes per mar estenia pells sobre les cobertes com a protecció contra les pedres".

La resistència dels nadius va ser breu. Els romans van desembarcar - Domínguez proposa que aquest va tenir lloc a la costa meridional, prop de ses Salines - mentre els foners fugien i es refugiaven en "túmuls" - segurament en els talaiots -. Les fonts apunten a una gran matança de natius, més de 5000. Els arqueòlegs han constatat que alguns poblats talaiòtics van desaparèixer bruscament arran de la conquesta, en canvi altres van mantenir la seva activitat fins ben entrat el segle II d.C. Amb això el que es demostra és que la romanització de la illa va ser més aviat lenta.


Després de la conquesta, les illes Balears van ser agregades a la província romana d'Hispània Citerior. El 124 a.C. Quint Cecili Metel va traslladar tres mil tres-romans d'Iberia amb la intenció de colonitzar les Illes, i va fundar dues ciutats: Palma i Pol·lentia. La Palma de Son Espases i la Pol·lentia d'Alcúdia.

Les dues ciutats situades en dos punts estratègics de l'illa, que sobre un altiplà, encara que sense estar a la vora de la mar, dominaven les badies sud i nord respectivament. En el cas de Palma, els romans es van instal·lar als voltants d'un poblat talaiòtic el qual estaria ubicat als terrenys de Son Cabrer, al costat de Son Espases. Segons els directors de l'excavació del nou hospital "ha quedat demostrat que tot i la senzillesa de les tècniques i materials utilitzats en la construcció de les estructures, estam davant d'un assentament de certa entitat, dissenyat de forma unitària i amb una planificació preconcebuda [ ...] vol dir que estam davant d'un dels jaciments de fundació romana més antics de l'illa ". Aquest primer assentament va haver de tenir un caràcter marcadament militar. Aquests mateixos arqueòlegs ens han recordat "la coincidència entre la situació de Son Espases Vell amb el topònim ben simptomàtic que havia perdurat en la documentació medieval: Palma alta", tal com apareix citat en el còdex llatí del llibre del Repartiment.
.
Així com la ubicació de Pol·lentia es va mantenir fins a època islàmica, la ubicació de la primera Palma romana -la Palma alta- es va traslladar a la vora del mar, allà per l'any 60 a. C., originant la Palma actual.