9.10.16

LES BALEARS SEGONS ELS AUTORS CLÀSSICS (I)

Animals i cultius


Plini el Vell (23 - 79 DC), que va governar la «Tarraconensis» i per tant les Balears, anota en la seva Història Natural alguns detalls de la seva fauna i flora. Són dignes d'esment el blat pel seu pes en comparació del d'altres regions, el vi, pel seu excel·lent sabor; els caragols per les seves òptimes qualitats medicinals, essent coneguts els de les Balears amb el nom de «covaticos» per trobar-se en les coves o caves. Recorda també les cebes, per les quals el terreny és tan propici, que les produeix en abundància i sense cultiu. Entre les aus, recorda les gavines, com a característiques de les Balears, els tords, que són de superior qualitat («nobiliores»), i una classe d'esparvers, amb els quals es formava un plat exquisit per als menjars; la grua major i menor.

Entre els animals de la garriga, el més cèlebre és el conill, el qual, malgrat no trobar-se en la veïna Pitiüsa, es propaga amb tal rapidesa en les Balears, que en diverses ocasions van fer molt dany al sembrat de cereals, de tal manera que durant el regnat d'August, van demanar a aquest Emperador reforços militars contra la invasió dels conills i detenir d'aquesta manera el seu portentós desenvolupament.

Diodor Sícul (Sicília, S. I AC) afegeix que en els temps que historia, abans de la colonització romana, no hi havia vinyers en les Balears malgrat ser molt aficionats («promptiores») al vi els seus habitants, ni tampoc produïen oliveres, havent de treure del llentisc, l'oli per untar els seus atlètics cossos.

Afegeix a més, el citat historiador, que a Menorca es produïa tota classe de bestiar boví, i muls, que es distingien per ser alts i de color agradable, o, segons altres traductors de la seva història grega, per la seva veu sonora. La terra d'ambdues illes mata, com la d'Eivissa, els animals nocius, essent aquesta la raó de la seva absència.