17.11.16

LA PROFESSORA ENCARNA VIÑAS (II)




Ja sabeu que vaig tenir a donya Encarna Viñas com a professora de geografia i d’història a la Normal de Palma. Pel seu títol de Llicenciada en Filosofia i Lletres i pel seu saber, també podia impartir, i així ho va fer després a varis instituts de Palma, la matèria de llengua i literatura castellanes, però aquest no és el meu cas.

.

Pel que fa a la geografia i història ella era o es sentia deixeble directe de Jaume Vicens Vives i així ens ho va fer entendre. Jaume Vicens Vives havia estat el primer historiador en proposar el pas de la concepció d’una història de contingut polític (monarques i batalles) cap a una història d’orientació econòmica i social.  
.

Com a text bàsic d’estudi ens va proposar un llibre de didàctica de la Història de Monserrat Llorens (Teide)  enfocat principalment a treballar el fets històrics a partir de fonts directes (cròniques històriques, estudis, documents, ) o indirectes (materials recollits a museus, mapes, obres d’art,...).
.
.Ella explicava la Història de la Humanitat seguint aquests principis metodològics i volia que els alumnes assimilàssim aquesta perspectiva metodològica.
.

Com a exemple d'això us explicaré que entre les preguntes que va posar a l’examen final ni havia dues que tenc ben presents: La cultura de l’antic Egipte i el Feudalismecom a fet social.
.

La resposta a la primera em va sortir brodada perquè feia poc que havia llegit “Sinuhé l’egipci” de Mika Waltari. M’havia encantat i recordava molt bé tot el seu entorn social i cultural.
.

Per a respondre a la segona vaig aprofitar tot allò que recordava d’una pel·lícula recentment estrenada titulada “El senyor de la guerra,” (1965) amb Charlton Heston.  Era una història situada a l’Edat Mitjana en el segle XI en la qual un cavaller normand es converteix en senyor feudal d’una terres cedides pel rei de França.
.
Jo sols vaig seguir el seus consells i vaig treure molt bona nota.
.

.
Però la seva aportació com a professora a la Normal no fou sols ensenyar i, sobretot, sorprendre i entusiasmar als seus alumnes a aprendre ... sinó que va aconseguir motivar-nos en participar en diferents activitats culturals interessantíssimes, com lectures poètiques, representacions teatrals; també i principalment ens va descobrir el gran valor de la nostra llengua catalana en un moment històric en què estava en una situació d'absolut aïllament.



4 comentaris:

Blog den Manel V Domenech ha dit...

La fotografia de grup correspon al viatge d'estudis de la tercera promoció del Pla 67 de l'Escola Normal de Magisteri de Balears. Alguns dels companys/es de curs: Xisco Castanyer, Miquel Sbert, Maria Collado, Jaume Ribes, Cati Coves, Margalida Sard... El pollastre situat en primer pla ,amb ulleres de sol, soc jo. Els professors acompanyants eren Bernat Homar, Encarna Vinyes i el seu marit Josep Mª Llompar que va fer la foto.

Ramon Bassa ha dit...

També la vaig tenir de professora el curs 1967-68, i en guard un excel·lent record. Com dius es definia com a alumna de Vicens Vives. No parlem de la seva tasca en els activitats culturals amb una memorable representació de "Tirant lo Blanc" amb un vestuari que s'havia emprat a Barcelona.
L'any 1976-77 ja la vaig tenir com a companya a l'Escola Normal on ens retrobàrem com a professors ambdós.

Ramon Bassa

Pere Carrió Villalonga ha dit...

Efectivament Encarna Viñas va tenir aquesta altra caire d'allò que en diríem ara "animadora sociocultural". Precisament jo feia el paper de l'Emperador de Constantinopla a l'obra de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, adaptació d'Aurèlia Capmany i direcció de la pròpia Encarna Viñas.

Cati ha dit...

La fotografia de grup, és de l'any 1971. La senyora major de la dreta és donya Adelaida Jiménez de la Espada que ens va acompanyar a visitar el museu d'escultura de Valladolid.