19.1.17

VIATGE A TÀNGER

L’avió surt molt ràpid i enfila cap a l’Estret. Són les 16:00 i el sol el tenim enfront de la proa de l’avió. El dia és assolellat amb quatre núvols tan blancs  i suaus que semblin de seda. Onze graus a la ombra. Onze de gener. Tota la informació en marroquí. Sembla que sóc l’únic espanyol d’entre els onze passatgers. Les dones van vestides a l’europea.
A Tànger m’esperen. Allà és una hora menys i hauré d’endarrerir el rellotge. Duim un poc de retràs i, abans de partir,  he avisats el meu amic. Em contesta: “això és normal, som al Marroc.  Jo li contest: “segurament ambdues riberes es confonen en un pensament ple de Mediterrània. A les Illes la relativitat del temps perdut s’ha oblidat bastant però el corc encara hi és, el tenim”. No hi ha resposta.

Ara ja volam i els núvols tapen un mar immensament clar, tant que se confonen cel i mar en un ritmes sense camins bruscos ni fronteres. La separació, la diferència, la posam els humans; no és natural. Ja se veuen les altures de l’estret. Les tenim just aquí a l’alçada dels nostres ulls. Turons i muntanyes... Nosaltres anam a l’altra banda de les muntanyes més properes. A la dreta terra espanyola, enmig el mar; i a l’esquerra, les terres marroquines, cap on anam. Les oscil·lacions de l’avió fan que el paisatge canviï contínuament.                                                                                                                                      




Ja sobrevolam l’oceà i veim que la costa és tota plana. El mar és veu tranquil i a la vorera es veu una platja molt llarga. Ja no hi ha núvols. L’avió girà en rodó i enfila directe cap a la platja com si el pilot, de sobte, hagués descobert la pista. Sembla que ara tengui més pressa i el dos motorets acceleren  la marxa. Ja posa les rodes. La  immensa platja es fa més grossa a la nostra  vista. Just aferrada a la platja, la pista de l’aeroport de Tànger. Aterram en un santiamén. Un dels dos pilots obre la porteta i sense dir mot ni paraula baixam a terra. El viatge ha durat vint-i-cinc minuts. Som tres els passatgers que anam cap a l’edifici on ja trobam l’equipatge i emplenam la fitxa de la Surete Nationale. Mentre, el Beechcraft inicia la maniobra d’enlairament cap a Casablanca.