25.10.16

COVES PRETALAIÒTIQUES

CALA SANT VICENÇ (Mallorca)
Se situen a la dreta de la carretera, a l’entrada al nucli urbanitzat de cala Sant Vicenç. Conegudes des d’antic, Joan B. Binimelis ja en parla a la seva Història de Mallorca (1593) i afirma que “denoten haver estat habitació de gegants”.


Wilfred Hemp l’any 1927 inventarià un total de 13 coves, però actualment només se’n conserven 7. Des d’antic foren espoliades i reutilitzades. Cristòfol Veny les dividí entre coves senzilles, d’habitació, i coves complexes, d’enterrament. No obstant aquesta hipòtesi, sembla més versemblant que totes formassin part d’una mateixa necròpoli del bronze mitjà (cap al 1600 aC), en un àmbit que devia gaudir de valor sacre i ritual. 


El lloc on es troba la necròpoli constitueix un sediment quaternari, fàcilment excavable, diferent a la resta del territori. Sis de les set coves es troben arrenglerades al peu d’un graó natural i vora el sender que hi mena des de l’entrada al jaciment, en un recorregut total de devers 500 m. La setena cavitat es troba a l’altra part del vial, davant la cova tercera. La primera cova (núm. 6 de Hemp) no té ni vestíbul ni corredor, que han estat destruïts. Davant l’accés, hi ha signes de l’existència d’una mena de pati, que devia formar part del conjunt. L’interior mostra una llargada de devers 12 m i, al fons, presenta un absis tancat per una absidiola o nínxol. S’hi localitzà un ídol betil (pedra cilíndrica considerada sagrada), que és l’única representació d’aquest tipus descoberta a Mallorca. La segona cavitat (núm. 7 de Hemp), una de les millors conservades, mostra també restes d’un pati d’entrada, amb un forat quadrangular. El portal té un metre d’altura per mig metre d’amplada, i dóna accés a l’avantcambra, seguida de la cambra principal; aquesta presenta una entrada amb llinda corba, amb mostres d’acanalaments o marques de tancament i presenta banc i trinxera central, a més d’absidioles o nínxols a l’absis i als laterals. 


S’hi trobaren fragments de peces d’os, conegudes com a botons, amb perforació en forma de V. La tercera cova ha perdut la part davantera i conserva a l’interior un banc central i dos nínxols laterals i un absidal. La quarta cavitat compta amb un ingrés amb roca tallada, i avantcambra i cambra, amb banc lateral i tres nínxols. La cinquena cova presenta una planta diferent, circular, amb entrada gran, i a la coberta, un forat que disposava de llosa de tancament. La sisena cova apareix molt destruïda, de tal manera que només conserva la part de l’absis.