24.11.16

LA PROFESSORA ENCARNA VIÑAS (V)

Els meravellosos anys 60
 

La dècada dels 60 fou segurament una de les més importants per Encarna Viñas.  Són anys d’estreta relació amb escriptors catalans i castellans, gràcies a la feina que feia a “Papeles de Son Armadans”, revista literària que Josep Maria Llompart va co-dirigí amb Camilo José Cela de 1956 a 1961, essent Encarna activa  col·laboradora.

 Després, amb la vinculació de Llompart a l’Editorial Moll i amb l’amistat amb nombrosos escriptors i escriptores de Catalunya i d’aquí. Per altra banda, Encarna fou una entusiasta animadora de la tasca poètica del seu espòs, Josep Maria Llompart, durant tota la vida. Ambdós foren activistes en la defensa de la recuperació de la llengua catalana mitjançant l’Obra Cultural Balear i altres fòrums, com “Aules de Poesia, Teatre i Novel·la” que es feien a la Casa Catalana.
A finals de la dècada, Encarna va entrar com a professora de l’Escola Normal de Mestres, per impartir Geografia i Història. Aleshores, la Normal havia perdut la majoria de professorat titular per jubilacions i crec que Melcior Rosselló Simonet, aleshores regent de l’Escola de Pràctiques Anexa i, al mateix temps, professor de la Normal, l’animà a demanar una de les places vacants.
.


De la seva tasca com a professora ja n’he parlat i, per això, aquí sols parlaré de la seva tasca sociocultural.
Durant els dos cursos que la vaig tenir va dirigir nombroses activitats socioeducatives: lectures literàries i representacions teatrals. Entre d’altres record un auto sacramental i l’obra “Tirant lo Blanc” en adaptació de Maria Aurèlia Capmany. 
.






En posterioritat va dirigir “L’amor de les tres taronges” i “Metge a garrotades.


 .
Coincidint en la mateixa època, es realitzaven les “Aules de Poesia, Teatre i Novel·la” a la Casa Catalana, a les que vaig assistir algunes vegades i vaig esser espectador del que ocórrer ... 



"LA CASA CATALANA 21 d'abril de 1968 (“Aules de Poesia, Teatre i Novel·la”)
...
Aturada la conferència, obligat el públic a sortir de la Casa Catalana, enmig del carrer, per "no circular" i "provocar aldarulls" foren arrestats Josep M. Llompart, Ginés Quiñonero, Antoni Figueras, Miquel Àngel Femenías i Emili Janer. La Social no volgué emportar-se les dones que havia arrestat a la sortida. Es tractava de na Lieta López, na Francesca Bosch, n'Aina Montaner i una altra dona de la qual no he trobat informació. Com explica l'escriptor Antoni Serra en el seu llibre de memòries Gràcies, no volem flors (vegeu pàg. 43): "De sobte, abans que el jeep es posàs en marxa, l'inspector Ferrà pegà una ullada al cotxe i, desaforat, va ordenar:
 - '¡Mujeres, no! ¡Las mujeres abajo!

'I les dones baixaren i foren substituïdes per cinc homes...".

No sé si n’hi havia alguna d’altra en tant d'aldarull, però estic segur que la dona que no identifica, era Encarna Viñas. 


Temps aquells que, en el fons, eren encantadors, malgrat els problemes que ens pogueren ocasionar i que val més oblidar