23.12.16

SOMNIS

Zaína estava asseguda a la vora del riuet; distreta, absent, mirant córrer l'aigua clara i cristal·lina que passava lentament i fregava lleugerament els seus peus.

Woman Bathing Her Feet in a Brook, 1894, Camille Pissarro

Justament va passar per allà Kerim, i quan la veié li va demanar:
- En què penses, oh, filla de Bakili?
- En coses sense interès – respongué Zaína.
Kerim replicà amb maligne somrís:
- Això és dir-me que estàs pensant en el teu espòs.
- El meu espòs? – respongué Zaína, com si no ho entengués – Està adormit darrere aquelles mates.
Kerim, sense vacil·lar, se'n va anar cap a Ghalib, el va despertar i li digué:
- Parlava de tu amb Zaína.
- Quina feliç coincidència! – exclamà Ghalib, refregant-se els ulls somnolents – Quan m'has despertat, estava somiant que parlava de tu amb una dona bella jove que estava asseguda en el coll de la vella font de S'badda.
- I que dèieu? Demanà Kerim, satisfet.
Ghalib contestà somrient:
- Jo li demanava: "En què penses, oh, bella filla de Bakili?", i ella em contestà: "En res".
Com pots suposar, estimat amic Kerim, vaig lamentar molt que la bella i dolça jove s'atrevís a designar-te per un mal nom que no et mereixes. Quan m'has despertat, em disposava a reconvenir-la per la seva impertinència.


[Conte oriental]