14.1.17

JÚPITER I S'AMITGER



Tenia Júpiter (déu dels déus) una hisenda i volia donar-la a mitges. La va anunciar Mercuri (déu del comerç) i es presentaren diversos camperols, van fer proposicions, van discutir i van negociar, donant mil voltes a l'assumpte. Al·legaven uns que la finca era dura de conrear; posaven altres, diferents peròs, i estant en aquests tractes, un d'ells, la audàcia del qual era major que la seva cautela, va oferir donar tant, si Júpiter li deixava disposar del temps: és a dir que fes fred o calor, que plogués o sortís el sol, a mida del seu interès. Al final, va consentir Júpiter i es tancà el tracte; i el nostre home disposà dels elements, ennigulava o obria el cel al seu capritx, deixava anar les pluges i els vents al seu gust, i arreglà el clima i les estacions a l seva satisfacció, sense que ho adverteixin els seus més pròxims veïns. I això els va valer, perquè tots van tenir bona collita i van omplir fins al límit el magatzem i el celler.
En canvi, el parcer de Júpiter va sortir amb les mans al cap.
L'any següent va disposar i va arreglar d'una altra manera els canvis atmosfèrics però no van rendir més els seus camps, ni menys els dels seus confrontants.
No va tenir més remei que acudir al sobirà dels déus i confessar la seva imprevisió. Júpiter, benèvol sempre, va tenir pietat d'ell.
La veritat és que ningú pot tenir en compte totes les variables i els imponderables.