Closos de can Gaià és un antic poblat de navetes,
molt proper a la costa del llevant mallorquí, concretament a la localitat de
Portocolom, Felanitx.
Per arribar al jaciment, des de l’esmentat municipi, hem
d’agafar la carretera PM-401/412 i desviar-nos a l’alçada del carrer del Vapor
de Santueri. A menys de 200 metres de l’entrada al poble portuari, veurem una
zona d’ullastres. És aquí on trobarem aquest poblat de l’Edat del Bronze,
conegut a les Balears com a període Naviforme.
El poblat fou ocupat, des del 1800 abans de la nostra era fins el 750 aC, poc després de l’aparició de les comunitats
talaiòtiques, al voltant del segle IX.
Els poblats de navetes es caracteritzen per estar formats
per cases en forma de vaixell invertit (naus). D’aquestes cases cal
destacar la seva monumentalitat, ja que són grans edificis (uns 15-20 m de
llarg, 5-6 m d’ample i 3 m d’alçada) construïts amb parets de grans blocs de
pedres, algunes de vàries tones de pes, cobertes per un entramat de branques
d’ullastres recobertes de fang, per impermeabilitzar-les. Cada edifici
acollia una família extensa, que podria arribar als deu membres.
Aquestes cases consten de dos espais: un privat, d’ús
familiar, i un d’ús comú. Aquest darrer, situat a l’entrada de l’edifici,
era on es reunirien els diferents membres de la casa amb altres de la
comunitat. Aquí s’hi podrien haver debatut aspectes quotidians, o negociat,
valorat i planificat accions comunes, com l’edificació d’un nou habitatge.
Aquest fet implicava a tota la comunitat i era una acció col·lectiva, que no
només donava cabuda a la formació d’un grup familiar nou, sinó al reforç
dels llaços establerts entre les diferents membres del poblat, mitjançant el
treball i el suport mutu.
Les comunitats naviformes es dedicaven, principalment, a
la ramaderia i l’agricultura, complementades per l’explotació dels recursos
marins, especialment en un lloc tan proper a la costa com els Closos. A
més, també dominaven la metal·lúrgia del bronze, que empraven per a
l’elaboració de productes d’ornamentació, com braçalets, o per a la fabricació
d’eines més o menys quotidianes o rituals que acompanyaven els morts.
Aquests eren enterrats en tombes col·lectives, els anomenats
hipogeus o coves d’enterrament, properes als poblats o en penya-segats vora la
mar. Sovint, amb els morts, hi trobam objectes arribats de fora, fet que
evidencia que aquestes comunitats tenien contactes amb navegants en les seves
travessies pel Mediterrani. A Closos, s’hi conserven perfectament visibles
cinc navetes a més d’altres estructures molt interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada