13.3.17

DON PEP FONT

Josep Font Trias (Palma, 7 de juliol de 1913 – 4 de setembre de 2000)


Professor, jurista i filòsof. Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de filosofia, i en Dret a la Universitat de Barcelona (1932) i es diploma en Psicologia a l’Escola Superior de Psicologia, de la Universitat de Madrid (1934).



Imparteix classes a l’Institut Ramon Llull, de Palma, entre 1935 i 1983. El 1936 signa el document Resposta dels Mallorquins al Missatge dels Catalans. El 1942 guanya per oposició la càtedra de filosofia de l’Institut Ramon Llull, del qual és director (1955-59). És cap d’estudis i professor (1952-58) dels cursos de filosofia i de dret de la Universitat de Barcelona ubicada a l’Estudi General Lul·lià de Palma.


És vicepresident i delegat per a les Balears de la Fundació Dragan, magister de la Maioricensis Schola Lullística, soci d’honor de la Societat Arqueològica Lul·liana i vicerector i rector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. Com a vocal del Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià propicia la creació de la càtedra Ramon Llull (1959) que s’estableix amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

Publica diversos escrits dedicats al lul·lisme, que el 2002 l’Estudi General Lul·lià aplega en un volum titulat “Escritos filosóficos”, que es publica amb transcripció, introducció i notes de Sebastià Trias Mercant. Vinculat a Esporles per ascendència familiar i residència, l’IES d’Esporles duu el seu nom.

Adquirí notorietat i anomenada com a professor de les assignatures de dret dels estudiants de Mallorca que s’examinaven com a alumnes lliures a la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa.


Vaig ser alumne seu a l’Institut Ramon Llull on impartia la matèria de Filosofia i també a la Universitat on impartia la mateixa assignatura. A l’Institut ho va fer venir bé per explicar-nos una classe sobre Avicena de la qual ja n’he parlat a un altre escrit:


Per a ell la filosofia més que un conjunt de coneixements era la capacitat d’una persona de fer-se preguntes sobre el món real que l’envolta. Amb les seves classes tractà d’infondre’ns ànsies de demanar-nos moltes coses. Les seves van ser unes de les classes millors que ens varen donar a l’Institut. Sovint ens plantejava preguntes sense donar-nos-en la resposta. Pensin, reflexionin, en parlin, ho discuteixin, donin voltes a les qüestions i tractin de resoldre-les. Les preguntes són més importants que les respostes, els interrogants són més útils que les definicions, la inquietud per saber és més determinant que el saber. També ens explicà el pensament de Plató, Aristòtil, Sant Bonaventura, Sant Tomàs, Hobbes, Spinoza, Russeau, Engels, Marx, Sartre... A les explicacions, s’agradava d’afegir-hi sempre una pregunta, un interrogant. Els filòsofs li interessen més que la filosofia i vol que tots els seus alumnes siguin una mica filòsofs.