1.11.16

L'ATLÀNTIDA DESAPAREGUDA

Atlàntida (en grec antic Ἀτλαντίς νῆσος, Atlantis nēsos, 'illa d'Atlas') és el nom d'una illa mítica esmentada i descrita en els diàlegs Timeo i Critias, textos del filòsof grec Plató.

En aquests diàlegs, l'illa apareix com una potència militar que va existir nou mil anys abans de l'època del legislador atenès Soló, qui és la font del relat.

Aquesta illa estava situada més enllà de les Columnes d'Hèrcules i és descrita com més gran que Líbia i Àsia juntas.



El poder de l'Atlàntida va ser tal que va arribar a dominar l'occident d'Europa i el nord de l'Àfrica, fins a ser detinguda per la ciutat d'Atenes. En aquest mateix moment una catàstrofe, que no es descriu, va fer desaparèixer alhora l'illa i els exèrcits rivals, «en un sol dia i una nit terrible» .

El mar on estigués l'Atlàntida es va tornar innavegable a causa dels baixos, mentre que Atenes i els pobles de Grècia van oblidar el succés, ja que només uns pocs van sobreviure.

A Egipte, en canvi, es va preservar el record que, milers d'anys més tard, va arribar a coneixement de Soló i, a partir dels seus relats i un manuscrit, a Critias, el narrador.


La descripció detallada de l'illa i la menció que es tracta d'una història veritable portar a molts investigadors a proposar diverses conjectures sobre la seva ubicació i existència. De la mateixa manera, el fet que la font sigui una tradició no comprovada i l'evidència que en els diàlegs es fa ús de la ironia va fer que altres estudis consideressin a la història com una invenció literària destinada a expressar certes idees polítiques de Plató.

Durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana va prevaler la interpretació del relat com una al·legoria, però a partir de l'època Moderna i, especialment des de la segona meitat del segle XIX, durant el Romanticisme, es van multiplicar les teories sobre l'Atlàntida, identificant-la amb diverses cultures del passat o amb el bressol de la civilització.
La moderna investigació, però, s'ha comprovat que no existeixen les suposades fonts egípcies del relat i que la narració presenta anacronismes i dades impossibles, la qual cosa porta a descartar-la com a històrica. Alguns investigadors, però, admeten la possibilitat que el mite hagi estat inspirat en un fons de realitat històrica vinculat a algun desastre natural.