20.2.17

L'ILLA NEUTRAL



M'ha cridat l'atenció la història verídica de l'illa dels Faisans o "illa neutral": un tros de terra amb molta història compartit per Espanya i França enmig del riu Bidasoa




Coneguda ja des de l'imperi romà, va arribar a formar part, encara que de forma breu, de l'Imperi Carolingi.

 Aquesta petita illa se la coneixia durant aquella època amb el nom de Pausu o Pauso, a causa de l'impost (“Pausu”, pas de peatge en basc) que s'abonava per circular entre Aquitània i Hispània.

Els francesos també la varen anomenar Illa de l’Hospital, de la Conferència o dels Faisans; així que, finalment  i des de llavor,  és coneguda com Illa dels Faisans”. Després d'aquest breu període de pertinença a l'Imperi Carolingi, l'expansió del regne de Navarra va acabar per absorbir aquesta petita llengua de terra en favor de la Corona de Castella en 1198.

Situada en la desembocadura del riu Bidasoa , fa de frontera natural entre França i Espanya. Encara que aquest petit illot té una superfície de tan sol 2000 metres quadrats, nombroses són les signatures de tractats, intercanvis de princeses en edat de casar  i ostatges, així com altres esdeveniments diplomàtics que allí es van succeir, en tractar-se d'un lloc neutral. El primer de tots i més important va ser el Tractat dels Pirineus en 1659 , on les corones francesa i espanyola van signar la pau després de la Guerra dels 30 anys . França va rebre el comtat d'Artois i algunes places importants a Luxemburg i Flandes. A canvi, Espanya va recuperar Charolais, a França, i les seves conquestes d'Itàlia. Finalment van determinar les muntanyes Pirineus com a frontera natural entre tots dos països. El tractat també es va ratificar pel compromís de Luis XIV amb la infanta María Teresa d'Àustria , l'enllaç de la qual se celebraria mesos després a la petita illa.

[Trobada entre Luis XIV de França i la infanta espanyola María Teresa d'Àustria celebrat a la Illa dels Faisans. Oli de l'artista Jacques Laumosnier. Museu de Tessé, Li Mans, França.]

Es sap  que el rei i la cort que acompanyaven a la infanta María Teresa es van allotjar a Fuenterrabía, el municipi al que pertanyia l'illa, i que també, com a part del sèquit real, va viatjar amb ells el pintor Diego Velázquez , que com aposentador real va ser l'encarregat de preparar l'allotjament i decorar el pavelló on tindria lloc la trobada entre ambdues corts. Però com aconseguir habilitar i crear un espai capaç de no molestar ni a francesos ni a espanyols, satisfent als uns i els altres? Estant, a més, les corts espanyola i francesa tan allunyades entre si quant a estil i maneres: una tasca difícil.

Però l'enginy de Velázquez va fer que dissenyés un projecte amb diferents espais per a ambdues corts, amb el que tant espanyols com a francesos van quedar finalment complaguts, cuidant fins al més mínim detall, incloent el vestuari, els jardins, el menjar…

Així doncs, no va haver-hi queixa alguna. Al contrari: es van tenir en alta estima el talent i l'agudesa espanyols.

Malgrat el pacte d'igualtat quant als luxes, cada cort anava vestida al seu estil. El cronista de l'època, Leonardo del Castillo, va fer aquesta crònica  sobre aquestfet:

«Viéronse en los vestidos y joyas de los españoles, los de mejor gusto… la plata y el oro, compitiendo lo hilado con lo macizo, y cuanta diferencia, hermosura y riqueza de finas piedras son objeto de deseo, cebo de la estimación y ansia de la codicia humana. Correspondieron con esplendor y gala los franceses a esta opulencia, vistiéndose a su usanza de cuantos ricos adornos cabían en el artificio.»


[Disseny de la distribució de la Illa dels Faisans realitzat pel geni de la pintura Diego Velázquez. Lamentablement, aquesta seria l'última obra del gran pintor, doncs tan sol unes setmanes després, moriria a Madrid a causa d'unes febres, el 6 d'agost de 1660.]