25.1.17

EL SOL I LES GRANOTES

Es celebrava el casament d'un tirà  i el poble, amb festiu sarau, ofegava les seves penes en la beguda.
 
Hisop era l'únic a qui li semblaven malament aquells desgavells i va explicar la història següent:

 
“Fa molts i molts anys , el Sol va pensar en casar-se.

Quan ho saberen, les  granotes es posaren molt tristes i en la seva lamentació, deien:

-   Què serà de nosaltres si té fills? Ara no hi ha més que un Sol i amb prou feines podem aguantar-lo; però quan en tengui i n’hi hagi mitja dotzena de Sols, quedaran secs els mars i moriran tots els que en ell habiten.

-   Adéu jonqueres i pantans! Tant reduïda serà la nostra espècie que aviat la veurem reclosa a les aigües de la Llacuna Estígia.”


El pas de la llacuna Estigia
Hisop acabà amb aquesta reflexió: “Em sembla que aquestes granotes no eren granotes que discorreguessin bé.”