3.12.17

EL VIGIA

Quan era petit, el nin cada dia anava a la murada del poblat a vigilar el mar. El seu padrí Samis al principi anava amb ell i li explicava històries de pescadors que li agradaven molt. Aquest matí, allà enfora a la riba del mar, es veien algunes embarcacions de pescadors. Els homes no es veien però sí, les cabanes i algunes barques. Allò que més temien els pescadors eren les tempestes durant l'estació calenta perquè no es poden preveure i si t'aplegaven enmig del mar, hi podies quedar. A l'hivern, el perill en un dia tranquil eren les boires que impedien veure la costa. Algun pescador s'havia perdut mer endins per culpa de la boira.

El padrí li ensenyava al seu nét, asseguts sobre la roca, les característiques dels vaixells i els perills que podien venir del mar. Un vaixell solitari, generalment, era de comerç. Si era conegut, la gent s'acostava al moll a veure les mercaderies que portava i negociaven els intercanvis. Però si el vaixell era desconegut, sonaven un corn els homes que eren prop del lloc, li llançaven pedres amb una fona. El vaixell es retirava a una distància fora de tir i demanava una treva. Si s'arribava a un acord, botaven una barca i s'acostaven a deixar una mostra de la mercaderia sobre la platja i se'n tornaven a la nau. Els homes que estaven més prop revisaven els objectes i separaven aquells objectes que els agradaven. Al mateix temps posaven carn salada i altres coses al costat de les quals volien intercanviar. Després d'alguns viatges, generalment tot acabava bé. Aquest tipus de comerç ancestral rebia el nom de «silenciós», ja que els protagonismes no es veien ni parlaven. Amb el temps la desconfiança minvava i el bescanvi es feia presencial.
El perill era si en lloc d'un vaixell solitari, arribava una flota. Això era senyal de gran perill. A més dels corns, els pescadors encenien fogateres en llocs estratègics per avisar a la gent dels poblats més propers que deixaven allò que estaven fent per ajudar a la defensa de la terra.
Així havien defensat l'illa de forans durant molts segles. Fins ara mai cap enemic havia aconseguit tocar terra.
La feina que tendria el petit a partir d'ara era vigilar l'horitzó per veure d'enfora l'enemic i evitar el perill d'un atac.