7.12.17

EL CRANC I LES DUES OSTRES



Tamik aprenia molt de les històries que li contava el seu padrí quan observaven els perills del mar asseguts sobre les roques de les murades que envoltaven el poblat.
- Tamik! Què saps el conte de les dues ostres i el cranc? – va dir Samis.
- No padrí! – va respondre el nét - He vist alguna ostra i algun cranc però no sé cap contarella sobre aquests animals.
- Bé, idò si tu m'expliques quin va esser l'onze treballs d'Hèracles, te la contaré.
- Padrí! Ja saps que sé de memòria tots els treballs de l'heroi Hèracles i tu també que els saps, no fa falta que el torni a contar.
- Idò si no me'l contes no et contaré el conte de les dues ostres i el cranc.
- Ara t'ho contaré, padrí! – va respondre Tamik – I va explicar:
«L'onzè treball que Hèracles va haver de realitzar com a càstig pel mal que havia fet va consistir a obtenir les Pomes d'Or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèrides.»
- Uiiii! Això no és a bastament! Qui eren les Hespèrides?
- Eren nimfes, filles del tità Atles que guardaven l'arbre de les Pomes d'Or.
- I va aconseguir Héracles les Pomes d'Or?
- Sí! Enganant a Atlas, i les va entregar al rei Euristeu. Però finalment, aquest rei les va donar a la deessa Atenea i ella les va tornar al seu lloc en el Jardí de les Hespèrides, on havien d'estar.


[Quan va explicar això, Tamik no sabia que ell mateix, en un futur no massa llunyà, agafaria les Pomes d'Or del jardí del gegant Perineu]
- Ben dit, Tamik! En basta fins aquí. Idò ara et contaré la història promesa.
«Una ostra va dir a una altra ostra veïna: "sent un gran dolor dintre de mi; és com un pes pesant i rodó que em fa mal".
L'altra ostra va replicar amb arrogant complaença: "lloats siguin el cel i el mar perquè jo no sent cap dolor per dintre. Em sent molt bé i intacta per dedins i per defora."


En aquell moment, el cranc, que passava per devora, va escoltar a les dues ostres i li va dir a la que estava bé per dedins i per defora: "Sí, tu et sents bé i intacta, però has de saber que el dolor que suporta i produeix dolor a la teva veïna és una perla d'inigualable bellesa."»

El padrí sempre parlava dels animals com si fossin persones i ornamentava les històries amb paraules ben dites.

En Tamik li va demanar al padrí moltes coses relacionades amb les perles, les ostres i els crancs.

El dia era clar i es veia el mar fins a l’horitzó.