Una amiga meva de Santa Eugènia em va contar que quan era petita i anaven a Palma o tornaven en autobús ("Es Camión"), aquest passava ran d'on vivia madò "Casetes" i la seva mare sempre li deia:
- Ara passam per la casa de la bruixa!
Allò mateix feien les altres mares o pares amb el seus fills. Sobretot pensau que devien pensar si per la xemeneia de la caseta sortia fum!
Quin efecte devia tenir tot això en l' imaginari col·lectiu dels "taujans"? Sobretot dels infants i joves? No ho vull pensar.
Tenir una bruixa en el poble o prop del poble no és fàcil d'aceptar, ni encara que aquesta bruixa no es relacioni amb la gent propera per causa del malestar que produeix.
En canvi jo no tenia cap emperò perquè era un nouvingut i no havia estat afectat per la circumstància.
Així que el dia següent vaig tornar passar pel portell de "sa Madoneta". Com sempre, a n'aquella hora calurosa de l'horabaixa la vaig trobar que regava un poc la carrera i arreglava els ramells que tenia prop del portal de la casa.
La vaig saludar. Aleshores era una dona major vestida de pagesa antiga amb falda fins els peus i el cap cobert amb un mocador. La seva cara era agradable.
Em va tornar la salutació i em va demanar on anava. Li vaig contestar que faria una volta pel camí de Ses Coves i que passaria per Son Maig fins a tornar pel camí de Ses Olleries. Ella va aprofitar per contar-me que durant la primavera i la tardor anava pels pobles veïnats a cercar plantes que no es trobaven per aquest redol.
Li vaig demanar més detalls...
Com que em veia un al·lot viatjer, va seguir amb el tema.
Mentre parlàvem vaig observar que tenia unes "caieres", fetes de canya; que estaven un poc més enllà de la figuera i que al costat de la casa hi havia un hortet amb tomatigueres i altres hortalisses. També hi vaig veure alguns arbres fruitals.
Jo encara no sabia res de l'encanteri amorosívol succeït amb l'al·loteta de Son Oliver i no li vaig poder demanar res d'això però ara pens que li hagués pogut demanar coses de bruixeria, cosa que no vaig fer. Estic segur que si aquell estiu hagués tengut al meu costat en Felip "Corro", que tampoc tenia por a les bruixes ni als dimonis, la cosa haguera estat molt diferent. Però, dissortadament havia d'espavilar sol. Els amics del poble no gosaven apropar-se per ca la bruixa.
[Continuació]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada